Informe Poblet.info de l'estat del valencià en les xarxes socials. 

L'Informe Poblet 2024 analitza l'estat del valencià en les xarxes socials. L'estudi, coordinat per Aitor Muñoz, autor de l'informe i coordinador de Poblet.info, es basa en una anàlisi quantitativa, qualitatiu, lingüístic i territorial de 296 perfils de creadors de contingut en valencià. L'objectiu de l'informe és servir com a font d'informació i consulta sobre un tema del qual es disposa de poca informació.

A continuació es presenta un resum dels punts clau de l'informe:

YouTube

• Hi ha 53 canals de YouTube amb contingut específic en valencià, dels quals només 22 han mostrat activitat en els últims 6 mesos. Els canals actius amb més seguidors són: Aina Monferrer, Món de Llengua, L’Squad d’À Punt, laprestageria, Diàlegs amb Emma Tomàs i La Ruta dels Esmorzars.

• Els canals amb més visites són Aina Monferrer i Pomelo Televisió, tots dos superant el milió de visites.

• El format vertical, propi de plataformes com TikTok i Instagram, s'està establint en YouTube, com es pot observar en l'èxit dels vídeos curts de Tete Júnior.

• El canal de L’Squad d’À Punt demostra que el format vertical continua tenint molt més públic en TikTok i Instagram que en YouTube.

Instagram

Instagram és la xarxa on més resultats aconseguixen els creadors valencians. 

• 83 comptes sumen 896.207 seguidors. 

• Els influencers valencians més destacats són: Cabrafotuda, Tres Voltes Rebel, Alegria de Poble, La Ruta dels Esmorzars i La Tia Visantica. 

• L'èxit de @curiosaire.vlc, que va aconseguir 6.600 seguidors amb només 9 vídeos publicats en menys d'un mes, demostra que la llengua no és un impediment per a trobar un gran públic. 

• Els reels s'han convertit en el format principal consumit en Instagram. La qualitat del contingut i la regularitat de les publicacions són claus per a l'èxit en esta plataforma, com demostren els casos de @curiosaire.vlc, Cabrafotuda i L’Squad d’À Punt. 

TikTok

• TikTok ha revolucionat la manera de consumir vídeos en el mòbil.

• S'han registrat 51 comptes que sumen un total de 568.443 seguidors.

• Els usuaris més rellevants són: Cabrafotuda, Apitxat, Alegria de Poble, La Tia Visantica i Xufet. 

• La majoria dels usuaris que generen contingut en format vertical ho aprofiten per a Instagram i TikTok. 

• Malgrat les grans xifres, el creixement de TikTok ha sigut més lent que el d'Instagram en l'últim any.

• La plataforma ha perdut l'impuls que tenia durant la pandèmia i no hi ha hagut un creixement considerable de creadors.

• El canvi en les normes de TikTok ha generat incertesa en el creixement de la plataforma.

Twitch.

• Twitch és la xarxa social on menys valencià es troba.

• Dels 36 canals existents, només 11 han registrat activitat en l'últim semestre. 

• El nombre de seguidors dels streamers valencians no ha crescut molt en els últims anys. 

• Els canals amb més seguidors són: Simmer Valenciana, Miss Tagless, LletiVi22 i Hectormenta5. 

• Malgrat les baixes xifres, la qualitat dels directes en valencià és relativament alta, com ho demostren Simmer Valenciana i LletiVi22. 

• La creació de contingut en Twitch requerix una configuració tècnica més complexa que altres plataformes, la qual cosa explica la baixa participació. 

Pòdcast

L'anàlisi estadística dels pòdcasts és complex a causa de la falta d'informació pública.

• S'han registrat 64 programes de pòdcasts en valencià, dels quals 31 han mostrat activitat en l'últim any.

• Els pòdcasts amb més escoltes en YouTube són: El Dolcet Pal Cafè, Xusma Deluxe, Agres i Dolces, La Secció de l’Excusat i Casella d’Eixida.

• Els pòdcasts que no prioritzen el vídeo tenen major audiència en plataformes especialitzades en àudio com Spotify i iVoox.

• La professionalització del sector dels pòdcasts en valencià s'ha incrementat en l'últim any, impulsada per esdeveniments com la Podcastera de l’Octubre, Estació Pòdcast i FestiValPod.

• Hi ha un ampli ventall de pòdcasts en valencià, però existixen buits temàtics, com els pòdcasts esportius, científics o d'altres gèneres menys recurrents.

Anàlisi lingüística i territorial

1. L'enquesta lingüística realitzada a 52 creadors de contingut revela que la majoria utilitza un registre lingüístic intermedi, ni formal ni col·loquial.

2. Les comarques amb més creadors de contingut són la Marina Baixa, la Plana Baixa, la Marina Alta, l'Horta Sud i la ciutat de València.

Dades del valencià/català en l'espai digital

• Malgrat el creixement positiu del valencià en les xarxes socials, el castellà continua sent la llengua dominant en l'espai digital. 

• El català és la 35a llengua més utilitzada en el món digital, segons un estudi de World Wide Web Consortium (W3C).

Reptes, propostes i oportunitats

• Els valencians han de creure que comunicar en valencià en les xarxes socials és tan vàlid com fer-ho en qualsevol altra llengua.

• És necessari interactuar més amb els vídeos en valencià perquè l'algorisme els recomane amb major facilitat.

• Els creadors han de promoure els seus projectes entre els agents que puguen estar interessats a col·laborar amb ells.

• És important que les entitats, institucions i empreses valencianes s'adonen del potencial dels creadors de contingut en valencià per a arribar al seu públic objectiu.

• És necessari fomentar la col·laboració entre creadors per a crear contingut conjunt i unir comunitats de seguidors.

• Existix una gran oportunitat per a aquells que vulguen crear contingut en valencià sobre temàtiques que encara no estan cobertes. Crear contingut en valencià està ple d'oportunitats per a gaudir i convertir-se en un referent en un camp específic.

• La llengua valenciana pot generar un sentiment de pertinença i un afecte especial pel contingut, la qual cosa pot ser un avantatge per als creadors que la utilitzen.

En conclusió, l'Informe Poblet 2024 destaca el creixement positiu del valencià en les xarxes socials, impulsat pel treball voluntari dels creadors de contingut. L'informe també identifica reptes i oportunitats per a la consolidació i el desenrotllament del valencià en l'espai digital. S'anima a les institucions, entitats i empreses a secundar i col·laborar amb els creadors per a garantir la supervivència i normalització del valencià en les xarxes socials.

Estratègia 2050

1. Context i disrupció tecnològica

Estem vivint un moment de canvi continu i accelerat amb les noves tecnologies, i això també té un fort impacte en l’àmbit lingüístic. Ara mateix, el valencià té una oportunitat històrica per a consolidar-se en el món digital. Els contextos històrics, amb els seus moments de canvi i estancament, determinen si una societat o comunitat lingüística avança o es queda arrere. 

En este procés, la "velocitat històrica" juga un paper essencial: en períodes de grans transformacions, com les revolucions tecnològiques o polítiques, aquelles comunitats que s’adapten amb rapidesa aconsegueixen prosperar, mentre que les que no poden fer-ho queden sovint marginades o oblidades. Les llengües també es veuen afectades per esta dinàmica. Quan una llengua s’integra ràpidament en nous espais socials o tecnològics, guanya presència i prestigi; al contrari, la manca d’adaptació pot fer-la caure en desús. 

Així, la història no avança de manera uniforme per a tothom: el progrés o el retard d’una comunitat sovint depèn de la seua capacitat d’adaptar-se a la velocitat d’estos canvis i de posicionar la seua llengua en els entorns emergents que defineixen cada època. 

La societat del cost marginal zero, caracteritzada per la reducció dels costos de producció i distribució digital fins a prop de zero, obri una finestra d'oportunitats sense precedents per a la creativitat lingüística. Este enomen permet que qualsevol persona, independentment dels recursos, puga crear, compartir i consumir contingut en la seua llengua. El valencià té l’opció de consolidar el seu espai en plataformes digitals, aprofitant l’abaratiment de les eines de creació, com les aplicacions de vídeo, àudio i disseny gràfic. Així, la creativitat lingüística es potencia enormement, ja que aquestes comunitats poden experimentar i jugar amb els registres, les expressions i les tradicions pròpies, creant nous formats adaptats a les preferències i dinàmiques del públic digital. 

Este avanç representa un gran impuls per a la visibilitat de la llengua, ja que permet normalitzar-ne l'ús en entorns on tradicionalment s'havien utilitzat llengües més dominants. 

Tanmateix, cal entendre que aquesta transició cap al digital no és automàtica: requereix una estratègia. L’aparició de noves tecnologies suposen una oportunitat per incorporar la llengua en àmbits com l’atenció telefònica, les plataformes educatives i els entorns domèstics connectats. A través de tot això, el valencià pot ampliar la seua presència quotidiana, consolidant-se com una llengua viva i útil en aquest context digital que es transforma tan ràpidament.

2. Tecnologies clau per a la promoció del valencià

D’entre les tecnologies emergents que resulten més prometedores, cal destacar les següents. En primer lloc, la Intel·ligència Artificial Generativa permet crear continguts en valencià amb molta agilitat i una qualitat que fins ara no havia sigut possible. Aquesta tecnologia fa viable la producció de text, de veu i de continguts multimèdia en valencià en espais i àmbits on els costos anteriors no permetien entrar, cosa que faria accessible a la població una gran quantitat de contingut en la llengua pròpia, des de materials culturals i educatius fins a serveis personalitzats.

El reconeixement i la producció de veu, per altra banda, obrin un espai nou per a la transmissió oral de la llengua. La possibilitat d’utilitzar el valencià amb assistents de veu, bots d’atenció al client i sistemes interactius representa una gran oportunitat per fomentar l’ús de la llengua en àmbits on tradicionalment s’havia utilitzat el castellà o l’anglès. Els ciutadans podrien consultar serveis i interactuar amb les institucions públiques en valencià, la qual cosa contribuiria a normalitzar-ne l’ús.

Finalment, la personalització de la tecnologia permet adaptar les preferències lingüístiques de l’usuari, fent que el valencià estiga més present en navegadors, aplicacions i altres interfícies. Aquesta personalització crea un context on parlar valencià no és només possible, sinó també natural, i s'integra amb la resta de la vida digital dels usuaris.

3. L’impuls de l’oralitat i el seu impacte en la llengua

En els últims anys, hi ha hagut un retorn a l'oralitat com a forma de comunicació digital predominant, impulsat per les plataformes multimèdia, els àudios i els vídeos en línia. Aquesta nova oralitat facilita la flexibilitat lingüística, ja que els usuaris poden comunicar-se sense tanta pressió per a mantindre una correcció ortogràfica estricta, cosa que abans resultava una barrera en contextos més formals.  

L'ús de llengües com el valencià en aquests formats permet a la comunitat parlar en la llengua pròpia amb confiança, ajudant a normalitzar l'ús del valencià en espais on predomina el contingut oral. Podcasts, vídeos curts o notes de veu es converteixen, doncs, en mitjans importants per difondre la llengua i fer-la més visible en les plataformes socials i culturals.

4. Reducció de les barreres d’entrada al mercat digital

Un altre aspecte essencial és la reducció de les barreres d'entrada en el mercat digital. Ara mateix, crear i difondre contingut és molt més fàcil i barat que fa uns anys. Aquesta democratització permet que qualsevol persona o grup puga produir continguts en valencià i compartir-los amb un gran públic, sense dependre de grans inversions ni de grans institucions. 

A més, la descentralització de les normes lingüístiques afavoreix esta entrada. Això significa que, en entorns digitals, és més fàcil adoptar variacions de la llengua que reflecteixen els diferents dialectes i registres sense tanta preocupació per una normativització centralitzada. Aquesta diversitat d’expressions, lluny de ser un problema, fomenta la inclusió i fa que més persones senten el valencià com una llengua pròpia i propera.

5. Objectius sociolingüístics per a la digitalització del valencià

La digitalització del valencià ha de perseguir diversos objectius sociolingüístics. El primer és aconseguir nous parlants. Una llengua es manté viva si aconseguix tindre nous parlants. No és suficient amb la resposició demogràfica per traspàs generacional dels parlants actuals. El valencià necessita convertir-se en una llengua magnètica amb capacitat d’atracció. La digitalització és un risc i una oportunitat d’aconseguir que la llengua siga útil en molts contextos diferents, evitant que es perceba només com una llengua estrictamente escolar o acadèmica. La digitalització ofereix espais on el valencià pot ser vist com una llengua d'ús quotidià en l'àmbit comercial, cultural i social. Aquest ús pràctic dona una nova dimensió a la llengua i ajuda a augmentar-ne el prestigi.

En cada context història la proximitat amb la matèria primera i l’extensió del mercat “intern” han sigut determinats fins arribar el paradigma digital. Ara és el coneixement la matèria primera i el mercat és una comunitat global. Qui millor entenga el nou paradigma de la societat del coneixement estarà adaptant-se millor i el seu posicionament lingüístic tindrà quotes de visibilitat i prestigi més altes. 

També s’ha de treballar per a crear una "marca valenciana" en el panorama digital, potenciant la visibilitat de la llengua com a representativa de la Comunitat Valenciana. Això suposa vincular-la a valors com la creativitat, la cultura i la innovació, i generar continguts que siguen atractius i de qualitat. La idea és que el valencià es perceba com una llengua moderna i inclusiva, capaç d’adaptar-se a les necessitats del món actual. Una extensió de domini .val podria ser el nucli catalitzador de tota l’estratègia digital del valencià. 

Este enfocament també permet fomentar l'autoestima lingüística, ja que un ús ampli i visible del valencià ajuda els parlants a sentir-se orgullosos de la seua llengua. L’autoestima lingüística passa per desconflictualitzar el seu ús i oferir instruments a la comunitat lingüística que puguen ser capaços de resultar identificatius i actualitzats. És el cas recent de la pel·lícula “L’àvia i el foraster” que presenta una visió polihèdrica i actual del que significa ser valencià a dia de hui. 

6. La necessitat d’una planificació multidisciplinària

Per a garantir que el valencià es mantinga i prospere en el món digital, és imprescindible una estratègia multidisciplinària que vaja més enllà de la visió filològica i la controversia ortogràfica i que involucre diverses àrees, com ara la sociolingüística, la tecnolingüística, l’economia i el marqueting lingüístic i la cultura. 

En primer lloc, des de la sociolingüística, és essencial estudiar com les dinàmiques socials influeixen en l'ús i la percepció de la llengua, per tal de dissenyar accions que promoguen el seu ús en tots els sectors de la població i afavorisquen una integració natural en les noves formes de comunicació digital passant d’un model obligatori a un model utilitarista. 

El marqueting lingüístic hauria de crear una marca i un producte lingüístic atractiu en totes les franges d’edat i totes les temàtiques d’ús. Per això cal ser intrèpids i arriscar per a guanyar el futur. El marqueting passa per reduir barreres d’entrada, per fer de la utilitat lingüística un eix central i per crear prestigi per a la llengua. El nou paradigma digital no sols inclou les variables de la quantitat i la qualitat d’una comunitat humana sinó que també exigeix una densitat lingüística més alta. El grau d’interacció dels elements d’una comunitat lingÜística i la seua capacitat per a crear xarxa són determinants en la societat del coneixement. 

Hem d’entendre dins del model d'utilitat lingüística la idea del valencià com a reserva de confiança al món digital i garantia d'estàndars democràtic i laborals. També com un mecanisme de defensa davant una demografia canviant i adversa a l’ús social de la llengua. 

Per això la psicolingÜística ha de treballar per una autoestima colectiva plena i especialment generar mecanismes de responsabilitat lingüística ciutadana, institucional i empresarial. Sense les empreses no hi ha futur. El model de valencià comercial ha de ser un model útil i identificador que facilite la confiança i les vendes. El pas de la llengua d’expressió a la llengua de pensament és un pas determinant. La llengua en la qual pensem serà la llengua en la qual parlarem amb les màquines si les entrenem amb eixa finalitat. La tecnologia de traducció farà que la llengua d’expressió siga secundària. Ja hi ha canals de Youtube on pots seleccionar la llengua i motl prompte qualsevol vídeo podrà ser traduit oralment en temps real. La llengua de producció passa a ser secundària. 

Hem d’entendre i encendre mecanismes de mutualitat lingüística que implica el reconeixement mutu de les llengües d’expressió i la comprensió lingüística que ha d’acompanyar la decisió de comunió i convergència lingüística. 

Necessitem entendre les motivacions per a aprendre una nova llengua si volem tindre un valencià magnètic. Necessitem trencar el sostre de vidre temàtic i abandonar els continguts autoreferencials per a obrir-nos al món. 

Necessitem mecanismes de creativitat lingüística, tant en adaptació ràpida de neologismes com de versatilitat d’úsos i registres (valencià comercial, valencià audiovisual, valencià informatiu, valencià administratiu) 

Des de la tecnolingüística, la creació i adaptació d’eines com els traductors automàtics, els assistents de veu i els correctors gramaticals en valencià són clau perquè la llengua siga funcional i accessible a qualsevol usuari digital. L’objectiu és que el valencià puga competir amb altres llengües en l’entorn tecnològic i siga percebut com una opció vàlida i útil. 

D’ací un temps la redacció de textos estarà majoritàriament en mans de les màquines i això fa que el model normatiu depenga de l’ús estadístic meś que del mandat acadèmia. Les acadèmies de la llengua hauran de reconfigurar el seu rol social. 

Un altre fet molt important és impulsar el coneixement obert en valencià. El preu pot ser no oferir la nostra visió sobre aspectes que ens afecten directament. El machine learnign apren del coneixement més accessible i estadísticamente més freqüent trobant patrons. Si no tenim el nostre coneixement accesible correm un risc de silenci històric. 

A través de la cultura, es pot potenciar la producció de continguts d'entreteniment en valencià, com sèries, pel·lícules, videojocs i literatura digital, que faça que la llengua estiga més present en la vida quotidiana i atractiva per a un públic jove. En definitiva, aquest enfocament global assegura que el valencià no sols es conserve, sinó que evolucione i s’adapte a les exigències del món digital, sent així una llengua viva i moderna en tots els àmbits.

7. Conclusions

La digitalització ofereix al valencià una oportunitat sense precedents per a expandir el seu ús més enllà de les fronteres tradicionals, garantint la seua adaptació a nous entorns de comunicació. Però aquesta adaptació requereix una visió estratègica que contemple tots els aspectes que influencien l’ús de la llengua en l’entorn digital. Perquè aquesta oportunitat es materialitze, cal integrar des de l’ús de les tecnologies més recents fins a mesures que estimulen la creació de contingut atractiu, pràctic i adaptat a la vida quotidiana. La digitalització del valencià hauria de facilitar que la llengua estiga present en les tecnologies domèstiques, en serveis digitals públics i privats, així com en l’àmplia producció de continguts multimèdia que defineixen la comunicació contemporània.

Amb una estratègia adequada, podem imaginar un futur on el valencià s’utilitza de manera habitual i espontània en tots els àmbits digitals, assegurant la seua continuïtat i la seua integració plena en la societat digital global. Aquest futur no només assegura la supervivència de la llengua, sinó que enforteix la comunitat valencianoparlant en el seu conjunt, permetent una expressió cultural més rica, diversificada i visible.

Un exemple inspirador de com es pot potenciar una llengua i cultura minoritàries en el context global és l'ús del softpower per part d'Escandinàvia i Corea del Sud. Aquests països han sabut projectar la seua identitat cultural a nivell internacional mitjançant la indústria audiovisual, el disseny i la música, fent que llengües com el danès o el coreà guanyen visibilitat i prestigi global. Dinamarca, per exemple, ha desenvolupat la marca "nordic noir" en cinema i televisió, que ha atret públics d’arreu del món, tot integrant valors socials propis i utilitzant el danès en produccions de gran qualitat. De la mateixa manera, Corea del Sud ha aconseguit popularitzar el coreà a través de l’èxit de les seues sèries i del fenomen global del K-pop, generant un efecte de curiositat i atracció per la llengua i la cultura coreanes. Aquesta estratègia demostra que, amb inversió en continguts atractius i una promoció ben dissenyada, llengües minoritàries o amb poc abast poden situar-se amb èxit en l'escena global. Aplicar una estratègia similar en valencià, amb un enfocament que aposte per l’excel·lència en la producció de contingut cultural i l'atracció d’un públic global, pot consolidar-lo com una llengua visible, moderna i culturalment valuosa.

Propostes de solució

Per avançar en aquesta direcció, es poden plantejar una sèrie de propostes concretes:

• Crear infraestructures tecnològiques en valencià: És essencial disposar d’eines tecnològiques com traductors automàtics, reconeixement de veu i assistents d’intel·ligència artificial en valencià. Aquestes eines han de ser fàcils d’accedir i d’utilitzar per part dels parlants, fent que la llengua estiga present en els entorns quotidians on interactuen amb la tecnologia.

• Promoure l’ús del valencià en les plataformes digitals i educatives: Cal integrar el valencià com a opció lingüística en plataformes d’aprenentatge, xarxes socials i altres entorns digitals. Això inclou incentivar les institucions educatives a crear materials didàctics digitals en valencià, com també establir col·laboracions amb grans plataformes per fer el valencià accessible en les seues interfícies.

• Fomentar la creació de continguts multimèdia en valencià. 

• És important establir programes de subvencions o ajudes per a creadors de contingut que opten per treballar en valencià, com ara creadors de podcasts, vídeos, videojocs i sèries. Això permetria augmentar la presència del valencià en espais d'entreteniment i cultura digital, on els usuaris més joves passen gran part del seu temps.

• Incentivar les empreses a incloure el valencià en la seua comunicació digital: Les empreses privades poden jugar un paper decisiu en la promoció del valencià. Establir programes de reconeixement o avantatges per a aquelles empreses que opten per incloure el valencià en les seues webs, apps i canals digitals podria fomentar una adopció més ampla.

• Desenvolupar campanyes d’alfabetització digital en valencià: Perquè la llengua prospere en l’entorn digital, és essencial que els seus parlants tinguen habilitats digitals adequades. Les campanyes d’alfabetització digital en valencià poden ajudar a millorar aquestes habilitats, fent que l'ús de la llengua siga una opció natural i accessible en l'entorn digital.

• Establir col·laboracions internacionals per a projectes de tecnologia lingüística: Amb l’objectiu de crear recursos digitals en valencià, seria útil establir aliances amb altres comunitats lingüístiques que es troben en una situació similar. Mitjançant projectes conjunts, es poden compartir recursos i coneixements, impulsant la recerca i desenvolupament de tecnologies en valencià de forma més eficient.

Amb aquestes mesures, el valencià pot consolidar la seua presència en el món digital i adaptar-se a les necessitats comunicatives contemporànies. Aquest procés no sols reforçarà la vitalitat de la llengua, sinó que també contribuirà a construir una comunitat valencianoparlant més segura i orgullosa de la seua identitat en un context globalitzat.